Començo aquest blog amb el sentiment que tinc moltes coses a dir i pocs mitjans per fer-ho. Fins ara les JERC i Esquerra, el partit on milito, m'havien servit de vàlvula d'escapament on exposar les meves idees i confrontar-les amb la resta de companys, però ara estic vivint a Londres i em resulta difícil per no dir impossible fer-ho. Així que a qui li interessi, i a qui no també, aquí tindrà on escoltar-me i si li ve de gust, a respondre'm. Un altre dels motius que m'impulsa a encetar aquest bloc, que fa quatre anys que tenia creat, és la necessitat d'explicar a la gent que m'estimo i m'estima què és el que estic fent aquí a Londres. De vegades em sembla que he abandonat moltes bones persones a casa que em necessitaven d'alguna manera i per tant crec que els hi dec una explicació...
Els qui ja em coneixen saben que soc un home de poques paraules, així que intentaré també ser un home de poques lletres, mirant que els meus posts siguin clars i curts. Que de vegades la gent es passa escrivint posts infumables... Per altre banda, miraré d'escriure en les llengües que sé o que vull aprendre depenent de a on vagin dirigides les meves opinions, no crec que l'idioma hagi de ser mai una barrera per expressar idees.
Per acabar vull explicar-vos perquè he triat el títol del bloc que he triat. Bàsicament, avui hi ha lluna plena i una nit de luna plena és la primera estrofa del poema de Pere Quart, Corrandes d'exili. En aquests darrers dies m'ha vingut el cap el poema interpretat per Silvia Pérez. A continuació us deixo el vídeo de Youtube.
